En el sopar d'ahir de nit, una colla d'amics vàrem estar discutint el per què no ens sentíem identificades naltros (les formentereres) quan ens posaren l'himne d'Els Segadors. Crec que es prou senzill, no descriu un moment històric tan pròxim a la nostra illa com per sentir-nos identificades.
D'això mateix hem estat pensant avui i crec que amb la cançó que més identificades ens podem trobar és amb la cançó de Pàgines enrera dels Aires Formenterencs. Aquesta cançó va néixer a partir del pregó de la Comissió de Festes de Santa Maria, l'any 1995. Només diré que aquest any es va commemorar el tercer centenari del repoblament de Formentera, la resta del pregó el deix per valtros:
D'això mateix hem estat pensant avui i crec que amb la cançó que més identificades ens podem trobar és amb la cançó de Pàgines enrera dels Aires Formenterencs. Aquesta cançó va néixer a partir del pregó de la Comissió de Festes de Santa Maria, l'any 1995. Només diré que aquest any es va commemorar el tercer centenari del repoblament de Formentera, la resta del pregó el deix per valtros:
El cinc d'agost, com cada any
tan si fa fred com calor,
arriba Santa Maria,
i també aquest pregó.
Un crit per Santa Maria,
un record per la Conquesta,
un brindis amb malvasia,
que aquesta nit toca festa.
Que va ser un vuit d'agost,
i de gust que ho celebram,
quan les tropes catalanes
lluitaren contra l'Islam.
I de Mitja Lluna feren
una gran falç per segar
uns caps que després serien
terra de cor català.
Aleshores arribaren
de lluny els nostres majors
Portaven dins el seu puny
les llavors d'una nació.
I amb cada incursió era
un altre fill que se n'anava,
i en venir la primavera
fam era la que arribava.
I en faltar menjar
caminaven per orgull,
que d'això si que en tenien
i no el venien com avui.
Moros i pesta clavaren
el seu ganivet de dol
i d'aquí tots se n'anaren
sense trobar cap consol.
Fins que arribà en Marc Ferrer
per tornar-a a repoblar,
amb un paper a les mans
per fer-ho realitat.
Des d'aquell gloriós moment
tres-cents anys han passat ja
i no veig l'ajuntament
amb ganes de celebrar.
Però no siguem dolents,
que potser l'Ajuntament
una sorpresa prepara
per tenir-nos ben contents.
Pocs anys havien passat
des que arribà en Marc Ferrer
quan una guerra esclatà,
Déu meu com devia ser!
I pensau que era tan gran
la confusió que hi havia
que vàrem ser conquistats
per la "nostra" monarquia.
I per fer-nos molt més mal,
la sal ens varen robar,
i avui tot segueix igual,
sense salines ni estanys...
sense cap parc natural!
I ara us he de deixar
que s'acaba aquest pregó.
Sé que per tornar a parlar
no em faltarà ocasió.
Bona nit Formentera
Bona nit a tots.
Visca Santa Maria
tan si fa fred com calor,
arriba Santa Maria,
i també aquest pregó.
Un crit per Santa Maria,
un record per la Conquesta,
un brindis amb malvasia,
que aquesta nit toca festa.
Que va ser un vuit d'agost,
i de gust que ho celebram,
quan les tropes catalanes
lluitaren contra l'Islam.
I de Mitja Lluna feren
una gran falç per segar
uns caps que després serien
terra de cor català.
Aleshores arribaren
de lluny els nostres majors
Portaven dins el seu puny
les llavors d'una nació.
I amb cada incursió era
un altre fill que se n'anava,
i en venir la primavera
fam era la que arribava.
I en faltar menjar
caminaven per orgull,
que d'això si que en tenien
i no el venien com avui.
Moros i pesta clavaren
el seu ganivet de dol
i d'aquí tots se n'anaren
sense trobar cap consol.
Fins que arribà en Marc Ferrer
per tornar-a a repoblar,
amb un paper a les mans
per fer-ho realitat.
Des d'aquell gloriós moment
tres-cents anys han passat ja
i no veig l'ajuntament
amb ganes de celebrar.
Però no siguem dolents,
que potser l'Ajuntament
una sorpresa prepara
per tenir-nos ben contents.
Pocs anys havien passat
des que arribà en Marc Ferrer
quan una guerra esclatà,
Déu meu com devia ser!
I pensau que era tan gran
la confusió que hi havia
que vàrem ser conquistats
per la "nostra" monarquia.
I per fer-nos molt més mal,
la sal ens varen robar,
i avui tot segueix igual,
sense salines ni estanys...
sense cap parc natural!
I ara us he de deixar
que s'acaba aquest pregó.
Sé que per tornar a parlar
no em faltarà ocasió.
Bona nit Formentera
Bona nit a tots.
Visca Santa Maria
4 comentaris:
molt bones germaneta!
no et queixaràs, k ja t'he deixat un comentari! q abans no es podia...
estic d'acord amb el q dius, ens sentim més identificats amb sa cançó pagines enrera. S'em posa sa pell de gallina sempre amb akella cançó!
ja falta poc x k venguis!
besets!
noèlia
I quanta raó tens. Sincerament, d'Aires és sa cançó que més he escoltat i podriem dir inclús, que és una de ses cançons que em fan sentir més orgullós de ser d'on sóc.
Ara bé, si parléssim ara, d'una cançó que hagués de representar ses Pitiüses, o ses Balears ja m'ho posaries més complicat. Per ses Balears apostaria per Sa Balanguera. Té un missatge subliminal molt polit, com a minim a jo m'agrada molt.
PS: Sóc en Jordiet.
En realitat l'himne nacional dels Països Catalans és el Chiki-Chiki i no intentis negar-ho perquè saps que és veritat! ;)
He llegit a Formentera Actual que a una recent conferència d'ERC sa música que hi ha sonat de fons no ha estat altra que aquesta cançoneta.
Publica un comentari a l'entrada