Es Saliners

Sa sal

Avui per casualitat m'he trobat amb es llibre de Formentera en les teues mans, un llibre realitzat gràcies al GEN - GOB d'Eivissa i Formentera i que enguany ha guanyat el premi Miquel dels Sants Oliver que cada any dóna l'Obra Cultural Balear.

Fullejant ses seues pàgines he arribat a una foto central on surten 18 homes treballadors de ses Salines de Formentera allà cap a l'any 1950. En el moment de trobar sa foto m'he quedat mirant detingudament cadascun des homes que sortien, un a un. De sobte m'he fixat en un home que es pareixia molt al meu avi. Encuriosida per sa semblança, m'he posat a llegir es noms de cadascun d'ells que sortien a peu de sa foto i un d'aquests noms era, efectivament, es des meu avi, Pep Simonet.


Tots ells anaven vestits amb ses seues camises, es seus calçons arromangats, un capell as cap i amb ses seues espardenyes i mitjons de llana per tal de protegir-se de sa cremor que causa treballar tantes hores de sol damunt sa sal.

Hi ha moltes històries personals que fan referència al dia a dia treballat a ses salines per totes aquestes persones, molts encara vius i també hi ha molta història sobre aquestes construccions destinades a extreure un bé material tan utilitzat com és sa sal. Esper que algun dia arribi a construir-se un edifici museu on reculli tota aquesta història tan i únicament important de sa sal a s'illa de Formentera.

No us puc posar sa foto que us he explicat, però aquí us vaig deixant amb un reportatge saliner que segur molts no diríeu que es tracta de sal.

Envoltat d'instruments

Ahir em vaig decidir i per fi vaig dur la meua flauta travessera a fer-li un repàs al "mecànic d'instruments". Em va costar, però vaig poder trobar el número del portal situat a ronda Universitat de Barcelona. En pujar al segon primera em va obrir la porta un home major, que em va fer passar a casa seua, típic pis de l'eixample de Barcelona per a que us pugueu fer una idea. El vaig seguir fins que em va dur a unes de les habitacions del pis, habilitada com a taller.

Dins d'aquella habitació hi havia tot tipus d'instruments de vent, uns amb tants d'anys com us pugueu imaginar, d'altres més nous, de diferents anys, de formes que mai havia vist... i a un racó hi havia un escriptori amb una llum que l'enfocava replet d'instrumentària i amb un clarinet desmuntat (o oboè, no ho sé).

En entrar ell es va asseure al seu escriptori i em va dir "seu " senyalant-me amb un gest un taburet que hi havia al costat de l'escriptori.
- Tu diràs!
- Duc sa meua flauta travessera per fer-li una revisió general i també perquè el tap del si bemoll de darrera no tanca bé el tap del si bemoll de davant.
- I per quan la vols?
- Si pot ser per divendres, perquè tenc assaig amb l'orquestra i dissabte concert de fi de curs.
- Doncs demà la tendràs. Estic obert de 8 del matí a 8 de la nit.
- Molt bé! idò la passaré a buscar demà mateix. Moltes gràcies.

Me'n vaig anar d'aquella casa i al poc temps, una hora més o menys, veig que tenia una cridada perduda que m'havia deixat un missatge a la bústia de veu. Era el senyor "mecànic d'instruments" que em deia: "ja tinc la flauta llesta, pots passar a buscar-la avui mateix. Seran 20€"

Realment no sé perquè escric aquesta "historieta" si bé la podem dir així però bé puc dir també que em feia ganes, més que res perquè va ser un lloc que em va sobtar molt o millor dit, la persona em va sobtar. Vaig veure clarament que la seva vida girava al voltant dels instruments i que sense aquests no podria viure. I ara preguntareu, i per què? no ho sé, simplement ho vaig notar per la forma que em va tractar i després de veure el seu petit raconet on estava col·locat l'escriptori, gastat i acompanyat d'una cadira molt gastada on cada dia fa feina envoltat d'aquells instruments que segurament molts d'ells amaguen històries tan marevelloses i obres tan polides que han arribat a tocar que no ens podem arribar a fer a l'idea.

Boicot a Air Berlin

Ja he rebut per diversos costats la campanya que circula demanant que s'enganxi la imatge retocada que podeu veure sobre el logo d'Air Berlin per tal de donar resposta a l'editorial que va fer amb tanta mala gana el president de la revista d'aquesta companyia contra la llengua catalana.

Amb aquesta iniciativa, el que es pretén és que aquesta imatge surti de les primeres al buscador Google si ho intentam publicar al major nombre de blocs i pàgines web. Per tant, el que s'ha de fer és adjuntar al bloc o a les pàgines web aquesta imatge amb el seu nom "airberlin.guif" per tal de que quan algú busqui "air berlín" li surti aquesta com a primera imatge.

Us deix amb s'escrit que he rebut on explica de forma resumida algunes de les barbaritats que ha dit aquest bon home en l'editorial de la revista:

Avui hi ha pobles a Mallorca en què els nens ja no parlen castellà. A les escoles, el castellà és una llengua estrangera més, com l'anglès o l'alemany. On a la platja de Palma s'utilitza el català. T'hi acostumes però ja no sona com la llengua d'un imperi mundial (...). La partició d'Espanya en nacionalismes regionals és de fet un retorn als miniestats medievals". Aquestes són només algunes de les perles que el director general d'Air Berlin, Joachim Hunold, ha plasmat a l'editorial de la revista que la companyia alemanya distribueix entre els seus clients.
Hunold s'hi mostra indignat per una carta enviada per la directora general de Política Lingüística del Govern balear, Margalida Tous, en què es demana a totes les companyies que operen a la comunitat que utilitzin també la llengua catalana en les seves comunicacions amb els passatgers. Una comunitat que, segons aquest responsable de l'aero- línia, ha obtingut subvencions europees que amb un "Estat català" no hauria rebut mai. "I jo que estava orgullós per haver aconseguit tenir almenys una hostessa que parli espanyol en els vols interns al país", ironitza Hunold.

Animau-vos a seguir amb aquesta campanya!