Ahir em vaig decidir i per fi vaig dur la meua flauta travessera a fer-li un repàs al "mecànic d'instruments". Em va costar, però vaig poder trobar el número del portal situat a ronda Universitat de Barcelona. En pujar al segon primera em va obrir la porta un home major, que em va fer passar a casa seua, típic pis de l'eixample de Barcelona per a que us pugueu fer una idea. El vaig seguir fins que em va dur a unes de les habitacions del pis, habilitada com a taller.
Dins d'aquella habitació hi havia tot tipus d'instruments de vent, uns amb tants d'anys com us pugueu imaginar, d'altres més nous, de diferents anys, de formes que mai havia vist... i a un racó hi havia un escriptori amb una llum que l'enfocava replet d'instrumentària i amb un clarinet desmuntat (o oboè, no ho sé).
En entrar ell es va asseure al seu escriptori i em va dir "seu " senyalant-me amb un gest un taburet que hi havia al costat de l'escriptori.
- Tu diràs!
- Duc sa meua flauta travessera per fer-li una revisió general i també perquè el tap del si bemoll de darrera no tanca bé el tap del si bemoll de davant.
- I per quan la vols?
- Si pot ser per divendres, perquè tenc assaig amb l'orquestra i dissabte concert de fi de curs.
- Doncs demà la tendràs. Estic obert de 8 del matí a 8 de la nit.
- Molt bé! idò la passaré a buscar demà mateix. Moltes gràcies.
Me'n vaig anar d'aquella casa i al poc temps, una hora més o menys, veig que tenia una cridada perduda que m'havia deixat un missatge a la bústia de veu. Era el senyor "mecànic d'instruments" que em deia: "ja tinc la flauta llesta, pots passar a buscar-la avui mateix. Seran 20€"
Realment no sé perquè escric aquesta "historieta" si bé la podem dir així però bé puc dir també que em feia ganes, més que res perquè va ser un lloc que em va sobtar molt o millor dit, la persona em va sobtar. Vaig veure clarament que la seva vida girava al voltant dels instruments i que sense aquests no podria viure. I ara preguntareu, i per què? no ho sé, simplement ho vaig notar per la forma que em va tractar i després de veure el seu petit raconet on estava col·locat l'escriptori, gastat i acompanyat d'una cadira molt gastada on cada dia fa feina envoltat d'aquells instruments que segurament molts d'ells amaguen històries tan marevelloses i obres tan polides que han arribat a tocar que no ens podem arribar a fer a l'idea.
Dins d'aquella habitació hi havia tot tipus d'instruments de vent, uns amb tants d'anys com us pugueu imaginar, d'altres més nous, de diferents anys, de formes que mai havia vist... i a un racó hi havia un escriptori amb una llum que l'enfocava replet d'instrumentària i amb un clarinet desmuntat (o oboè, no ho sé).
En entrar ell es va asseure al seu escriptori i em va dir "seu " senyalant-me amb un gest un taburet que hi havia al costat de l'escriptori.
- Tu diràs!
- Duc sa meua flauta travessera per fer-li una revisió general i també perquè el tap del si bemoll de darrera no tanca bé el tap del si bemoll de davant.
- I per quan la vols?
- Si pot ser per divendres, perquè tenc assaig amb l'orquestra i dissabte concert de fi de curs.
- Doncs demà la tendràs. Estic obert de 8 del matí a 8 de la nit.
- Molt bé! idò la passaré a buscar demà mateix. Moltes gràcies.
Me'n vaig anar d'aquella casa i al poc temps, una hora més o menys, veig que tenia una cridada perduda que m'havia deixat un missatge a la bústia de veu. Era el senyor "mecànic d'instruments" que em deia: "ja tinc la flauta llesta, pots passar a buscar-la avui mateix. Seran 20€"
Realment no sé perquè escric aquesta "historieta" si bé la podem dir així però bé puc dir també que em feia ganes, més que res perquè va ser un lloc que em va sobtar molt o millor dit, la persona em va sobtar. Vaig veure clarament que la seva vida girava al voltant dels instruments i que sense aquests no podria viure. I ara preguntareu, i per què? no ho sé, simplement ho vaig notar per la forma que em va tractar i després de veure el seu petit raconet on estava col·locat l'escriptori, gastat i acompanyat d'una cadira molt gastada on cada dia fa feina envoltat d'aquells instruments que segurament molts d'ells amaguen històries tan marevelloses i obres tan polides que han arribat a tocar que no ens podem arribar a fer a l'idea.
4 comentaris:
M'alegra molt que la flauta travessera soni millor que mai ja que dins d'uns quants dies la escoltarem cada dia a casa. Felicitats per el concert de ahir segur que ho vares fer molt bé!
M'agradaria anar as taller d'aquell home... ha de ser un lloc molt curiós!
igual diumenge q ve tocaré! tot depen de com toqui dimecres a sa meua audició de piano! ja et contaré...
si toc, diumenge estaràs, no? em faria molta il·lusió!
ja falta molt poquet!! fins pronte!!!
noèlia
Ostres,
No se si hauràs llegit mai "La sombra del viento", de Carlos Ruíz Zafón.
És un llibre que el vaig llegir ara fa uns anys, però anant al cas, sa història passa bona part d'ella al voltant d'una antiga llibreria de Barcelona. Una d'aquestes de llibres antics on trescant entre ses prestatgeries hi trobes autèntics tresors sobre paper.
No m'explic amb molta gràcia, però si has entrat mai a cap d'elles sabràs de que et parl.
Arreglarà gralles aquest home? Estic per trencar sa meva sa pròxima vegada que torni a Barcelona.
Ei guapa, sí que és cert que tinc un estiu mogudet, i per començar em fa moltíssima il·lusió viatjar de nou cap a la teva estimada illa!!!
Això del cafè a l'Starbucks m'ho apunto, eh!! No ho podem deixar passar! jejeje
Una abraçada molt forta
Publica un comentari