Es Vedrà - Sirvent

(Si clicau sobre l'imatge, la podreu veure millor)

Amb les mans obertes

Diu que un noi de tretze anys passejava per la platja amb la seva mare. Hi va haver un moment en què se la va mirar amb insistència i li va preguntar:

- Mare, què puc fer per conservar a un amic que he tengut molta sort de torbar?

La mare va pensar uns moments, es va ajupir i va recollir dos grapats d'arena. Amb els dos palmells oberts cap amunt, va prémer amb força una de les mans: l'arena es va escapar entre els dits, i com més premia el puny, més s'escapava l'arena. En canvi, va mantenir ben oberta l'altra mà: allí va restar intacta l'arena que havia recollit.

El noi va observar meravellat l'exemple de la mare, entenent que només amb obertura i llibertat es pot mantenir una amistat, i que intentar retenir-la o mantenir-la tancada significa perdre-la.

Música

Encara puc recordar com en algunes matances que hi havia anat de petita havia arribat a escoltar una cantada. Per als que no ho sapigueu, una cantada la podem definir com una manifestació musical de transmissió oral Eivissa i Formentera que es celebrava a Eivissa i Formentera durant alguna vetllada entre veïns en alguna casa particular. En elles homes i dones cantaven narracions en vers de temes que per a ells eren rellevants en aquell moment. Desgraciadament, aquest tipus d'actes començaren a decaure allà els anys 70, però així i tot es podia arribar a veure de forma molt ocasional a cases particulars durant alguna celebració com podien ser les típiques matances. Últimament, però, només es poden gaudir d'elles durant les festes patronals com poden ser Santa Maria o Sant Jaume, gràcies a les seves organitzacions que no es donen per vençudes en deixar perdre una cosa tan valuosa que té la nostra cultura illenca.

Així i tot són ja els pocs cantadors que queden, sent la majoria gent major que poc a poc ens va deixant i amb ells marxen també les cançons que per transmissió oral a pocs joves d'ara ens han arribat quan érem petits. I es que aquí tenim el problema, la joventut d'ara veu amb poca atracció i divertiment aquest tipus de cultura musical que els nostres avantpassats tan havien treballat.

De totes maneres, sort que encara hi ha joves que tenen ganes de treballar sobre les seues arrels, aportant tots els seues coneixements per tal de fer-les aflorar de nou. Es tracta, per exemple de dos joves eivissencs (Omar Gisbert i Joan Barbé) que fa poc han tret a la llum un disc titulat Ressonadors en el qual han registrat una sèrie de cançons tradicionals amb la col·laboració d'artistes de les Pitiüses que doten de més renom entre elles, com poden ser Pota Lait, 4 de Copes o Projecte Mut. Es tracta d'un disc amb cançons que alguns hem tengut la sort d'arribar a conèixer, dotant-les d'un ritme més contemporani per tal de poder-les aproximar al col·lectiu juvenil, principalment. A més a més aquest disc va acompanyat d'un DVD on s'entrevisten als col·laboradors i s'expliquen la història i el significat de cadascuna de les cançons. Si en voleu fer un tast escoltant algunes mostres d'aquest disc, aquí teniu aquesta pàgina: http://www.myspace.com/ressonadors

Per contra, no volia acabar aquest escrit sense donar l'enhorabona a la nova esquadra de Caramellers que tenim a Formentera. Les Caramelles no són més que un càntic religiós molt antic que es canta a les Pitiüses sobre la vida de Jesucrist al Nadal. Són cantades per una esquadra de cantadors. Aquesta esquadra està composta per tres persones, un que toca la flaüta i el tambor i els altres dos que canten, un amb les castanyoles i l'altre amb l'espesí. Ara, després de 20 anys han tornat a sorgir, gràcies a una iniciativa de la Conselleria de Cultura i a les ganes que han posat les tres persones que formen la nova esquadra: en Xumeu de na Pepa, en Jordi Riera i n'Emiliano Miguel. Esper que sigui una iniciativa que duri durant els següents nadals que vénen i que algun d'ells pugui estar allí per poder-les escoltar. L'enhorabona de nou!