Amb les mans obertes

Diu que un noi de tretze anys passejava per la platja amb la seva mare. Hi va haver un moment en què se la va mirar amb insistència i li va preguntar:

- Mare, què puc fer per conservar a un amic que he tengut molta sort de torbar?

La mare va pensar uns moments, es va ajupir i va recollir dos grapats d'arena. Amb els dos palmells oberts cap amunt, va prémer amb força una de les mans: l'arena es va escapar entre els dits, i com més premia el puny, més s'escapava l'arena. En canvi, va mantenir ben oberta l'altra mà: allí va restar intacta l'arena que havia recollit.

El noi va observar meravellat l'exemple de la mare, entenent que només amb obertura i llibertat es pot mantenir una amistat, i que intentar retenir-la o mantenir-la tancada significa perdre-la.