Festes d'hivern: sa Trencada de pinyons

Just farà un any vaig escriure en aquest mateix bloc un petit article sobre una festa de la qual en sabia poca cosa i que gràcies a la meua àvia, vaig poder descobrir-la. Es tractava de "sa Trencada", festivitat semblant a la Castanyada de Catalunya, que en comptes de menjar castanyes s'hi menjaven pinyons i d'altres fruits secs que es podien trobar per aquells petits bocins de terra envoltats de mar com són les avellanes i les ametlles.

La tardor és una transició entre l'estiu i l'hivern. Aquesta transició ens fa fer un canvi d'hàbits i ritmes de la nostra vida: és temps de repòs i mort de la natura. Per això no és d'estranyar que per aquestes èpoques es dediqui un dia per recordar a tots aquells que ens han deixat. A Formentera i a Eivissa, aquest dia sempre s'ha celebrat amb un aire molt familiar, llevat dels últims 25 - 30 anys on les noves formes de vida ens han fet veure més atractives altres formes de celebració com és el Halloween, per deixar enrere les que ja teníem a casa. Com he dit, es tractava d'una festa familiar on tots els membres de la família es reunien per fer sa vetllada i trencar fruits secs mentre que sa güela contava alguna que altra història de bruixes i follets i acabar amb alguna cantadeta de qui s'animava a agafar el tambor i fer-lo sonar per acompanyar amb un senzill ritme la seua veu. Al final de la nit, es deixava una espelma encesa tota la nit per fer llum a les ànimes dels nostres avantpassats i així fer saber que ens recordàvem d'ells.

Aquest any, gràcies a la iniciativa de l'Institut d'Estudis Eivissencs i amb l'ajuda de la Comissió de Festes de Santa Maria, s'ha volgut recuperar de certa manera aquesta festa. Després d'un estiu dur i ple de feina, quina millor manera hi ha de començar a gaudir de la tranquil·litat de l'illa amb una festa tradicional i familiar entre tots els illencs? Per això, per dia 31 d'octubre es tenen programades una serie d'activitats que des de la tarda es realitzaran a la plaça de Sant Ferran com són jocs tradicionals per a infants i majors, conta contes i un concert final a càrrec dels grups musicals Rels (Eivissa) i Cercavins (Lleida) mentre que a ritme de la seua música es fa una gran trencadissa de fruits secs. Enguany s'obri l'oportunitat de recuperar una festivitat que sempre ha set nostra. Només esper que la puguem celebrar molts anys més d'aquí endavant!

DELS IDEALS A LA FESTA

La Comissió de Festes de Santa Maria (CFSM), tal com la coneixem avui dia, va néixer ara fa vint anys de la mà d'un grup de joves formenterers i formenterers que en feren una eina de reivindicació. Els seus fronts de batalla eren la preservació mediambiental de l'illa, la lluita contra els especuladors i la defensa dels trets identitaris de Formentera en un context nacional de Països Catalans.

Les armes per tombar anys de mentides i d'imposicions respecte dels nostres orígens i la nostra realitat cultural han estat la música i la festa, les xerrades i els debats, les neteges de platges i les bicicletades, els tallers d'arts tradicionals i de poesia...

La CFSM es convertí en una escola de democràcia per a tota aquella gent que hi passà. Un espai en què tothom escoltava i era escoltat; on es prenien decisions de manera conjunta; on els uns aprenien dels altres, i on es compartien moments de debats intensos, de joia i, de vegades, d'amargor i de nervis.

El fruit d'aquesta feina veu la llum pels voltats del 5 d'agost, dia de Santa Maria, amb un programa complet d'activitats perquè la gent a Formentera gaudeixi d'unes festes poc convencionals per mitjà de les quals es pretén que cada persona cavil·li per si mateixa -sense necessitat d'intermediaris- sobres la nostra realitat social, mediambiental i nacional.

Aquest llibre, DELS IDEALS A LA FESTA vol ser un just i modest homenatge a tota la gent que amb el seu esforç personal ha treballat per deixar les seves petjades marcades a l'arena de les nostres platges, petjades prou profundes perquè no ens perdéssim en la travessia i preguéssim el relleu per continuar avançant vint anys més.

DELS IDEALS A LA FESTA és també un crit de coratge per a tot el jovent que en l'actualitat duu el pes de l'organització de les Festes de la Terra. No estau sols en aquesta tasca, ja que teniu una sòlida trajectòria al darrere. Però sí que sou ara vosaltres els qui marcau el camí que ens ha quedat senyalat a l'arena: fonyay amb forçai deixau una petjada que cap vent pugui esborrar.

Molts anys i bons, Maries. Molts anys i bons, CFSM.

Jordi Ferrer i Costa


Si voleu algun exemplar del llibre o qualsevol informació, contactau directament amb nosaltres via e-mail (cfsm.formentera@gmail.com) o via telefònica (627839077 i 670853907). Així mateix, no deixeu de visitar la nostra pàgina web: www.formentera.cat



Ajuda'ns a fer-ne difusió!

Ses Illes es queden sense TV3

Fa 23 anys, concretament al 1986, que Obra Cultural Balear (OCB) i l'associació Voltor pagaren per posar en marxa els receptors que permetien l'arribada de la cadena pública catala a les Illes Balars. Són 23 anys dels quals molts de nosaltres hem crescut amb aquesta cadena pública mirant mítiques séries en la nostra llengua.

Ara, pero, fa prop d'una setmana que aquesta realitat a esdevingut en un no res ja que els respectius governs de cada territori (Govern Balear i Generalitat de Catalunya) els hi ha mancat voluntat política per arribar a un acord, juntament amb l'EPRTVIB (IB3) i la Coorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), per tal de tenir una recepció recíproca de tots dos canals de televisió en els dos territoris, sense alteració ninguna i en la seua totalitat.

En lloc de la cadena pública de TV3 ens quedam amb TV3.cat, canal internacional de TV3 en el qual no es poden veure ni documentals, pel·lícules ni sèries que són de producció externa que la cadena pública emet.

Amb això, en comptes de fer de l'actual (i futura) TDT un espai comú delmitjans en llengua catalana, estan creant un espai on el 100% de la producció es troba en castellà, gràcies a la poca sensibilitat política que hi ha darrera aquest tema.

Per tot això, des de diverses entitats s'estan creant diversos actes per tal de denunciar aquest fet i fer arribar a les institucions públiques el rebuig contra la desició que han pres. Un d'aquests actes es realitzarà aquest proper dissabte dia 13 de juny, a les 12:00 hores davant la seu del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya (Rambla Santa Mònica, 8. Palau Marc) i tractarà sobre una concentració pacífica per donar a entendre als governants del greu error que estan cometen.

Ens veiem allí!

IV Diada de Formentera a la Vila de Gràcia, dia 16 de maig. Barcelona

Ja fa quatre anys que la Comissió de Festes de Santa Maria (CFSM) organitza per quart any consecutiu la Diada de Formentera a Gràcia, juntament amb les Colles de Cultura de Gràcia (CCG), amb el suport del Consell de Formentera i l'Ajuntament de Barcelona (Districte de Gràcia). Aquest proper dissabte 16 de maig és la data triada per realitzar tal esdeveniment.

A les 16:30 hores de dissabte es donarà inici de la Diada amb la xerrada “La ballada popular d'Eivissa i Formentera” a càrrec de Toni Manonelles, apasionat eivissec investigador i observador de la cultura pitiüsa que explicarà la curiositat del ball pitiús a tots aquells que es vulguin apropar al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT).

Seguidament, a les 18:00 hores a la plaça de la Vila començarà la cercavila pels carrers més populars de Gràcia, finalitzant a la plaça de la Virreina on es donarà pas a una exhibició de les Colles de Cultura de Gràcia i del ball tradicional d'Eivissa i Formentera.

Tot seguit, a la plaça del Nord es realitzarà un tast de la gastronomia típica de les Pitiüses, una gastronomia marcada per l'aïllament i la dificultat de les comunicacions que han constituït una cuina basada en productes locals i transmesa de generació en generació. A les 22:00, a la mateixa plaça, podrem gaudir de la música que ens portaran els grups de 4 de Copes, des de Formentera, i del grup Projecte Mut, d'Eivissa.

Aquesta diada arreplega cada any a nombrosos pitiüsos, la majoria d'ells joves que estan cursant els seus estudis a Barcelona així com a diversos illencs que hi resideixen, fent d'ella un punt de trobada i de referència per als joves de Formentera i d'Eivissa que viuen a Barcelona. Així mateix, amb aquesta diada, també es volen fer palesos els vincles existents entre Catalunya i Formentera, donant especial rellevància a la llengua, cultura i la identitat comunes.

La CFSM és una entitat juvenil que organitza les Festes de la Terra a Formentera cada 5 d'agost i que commemora la conquesta Catalana de les Pitiüses de l'any 1235, data del naixement de la identitat Catalana que la configura. Aquest pròxim 5 d'agost la CFSM celebrarà els seus 20 anys de llarg recorregut i de feina feta defensant la llengua catalana pròpia de Formentera, la seua cultura i el seu territori, sense deixar enrera les reivindicacions socials que formen part de l'ideari de l'entitat.

Per més informació: www.formentera.cat

L’ONG Àfrica Edusa organitza el proper 1 de març un concert solidari a Terrassa per recollir fons a favor de diversos projectes de cooperació a Camerun. El concert, que anirà a càrrec de l’orquestra de l’acadèmia del Gran Teatre del Liceu tendrà lloc a les 19 hores a l’auditori municipal de Terrassa. Les entrades d’aquest concert per a guitarra clàssica i piano de jazz tenen un preu de 9 euros.

L’ONG Àfrica Edusa va néixer l’any 2004, fruït d’un viatge de cooperació a Camerun per part d’un grup d’infermeres catalanes que van decidir treballar des de Catalunya per ajudar a aquest país en els àmbits d’educació i salut.

Gratacels enllà

Preguntareu, gratacels enllà,
què hi havia a l'hortzó.
I us respondran, amb pena als ulls,
terra. Molta terra.
Terra de boscos, rouredes i pinars,
en la serra.
Terra d'horta, séquies i cultius,
en la planura.
I què se n'ha fet, de tantes hectàrees?
Ciment.
I els nostres ulls se'ns ompliran de pena, de ràbia, impotència.
Haurem deixat destruir el país,
tan dèbil ell sempre,
per enterrar-lo poquet a poquet,
com una processó de tortura
als ulls dels que ho van viure
- com l'innocent que, per apagar el foc,
amb la mirada baixa tira llenya a la brasa.-

Lentament, però constant,
ens refregarem a la llaga del desesper.

Algun dia plorarem,
algun dia, sí, plorarem els camps perduts,
plorarem l'olor de tarongerar oblidada,
les séquies assedegades i tapades,
enterrades sota el ciment,
aquests blocs immensos que s'alcen en l'aire.

Algun dia plorarem als nostres fills
la terra perduda, abandonada,
la terra que no els hem volgut donar,
els fruits mai conreats.

Veus aquestes cases?
Són furtades a la terra.

Veus els gratacels?
són robats a l'aire.

I els canals ofegats?
Assedegen la mar.

Només resta el foc,
que tot ho crema i s'ho endú.

Els nostres fills no sabran mai
què era l'aire, un cel blau,
no coneixeran ocells,
ni gripaus, ni aranyes,
ni mosquits,
no correran com sargantanes
ni somniaran camps de seda.

Perdran el verd,
immersos en el ciment
on han crescut,
que els ha alimentat. Seran
freds per dins, amb ulls grisos,
llàgrimes de cristall,
gelor de pit i esquena,
tremolor de cames,
suor de glaç,
dits de plàstic,
peus de plom.

Immòbils, dissolts,
sense terra, cel i mar,
viuran en la negra profunditat.
De la nostra angoixa.

Laia Carreras
A Manta

XII Premi Internacional Luis Valtueña de fotografia humanitària

Metges del Món va convocar el passat 2008 el seu XII Premi Internacional Luís Valtueña de fotografia humanitària que busca fomentar els valors humanitaris i la solidaritat a través de la fotografia, per així també denunciar la situació en la qual es troben les poblacions més desafavorides del món.
Aquesta dotzena edició ha estat guanyada pel fotògraf irlandès Andrew McConnell per la seva serie fotogràfica Crisis en el Congo sobre els desplaçats pel conflicte armat a la República Democràtica del Congo.
Les fotografies premiades, juntament amb la resta de 31 imatges, es poden visualitzar en aquest enllaç, on us convit a fer-li un tast.

Ecoturisme a Formentera

La Conselleria de Turisme del Consell Insular de Formentera va estrenar fa uns dies una pàgina web on intenta destacar totes les possibilitats de turisme ecològic que l'illa pot oferir. Aquesta nova inciativa està lligada al projecte RedBio, projecte que intenta unir turisme i mediambient, donant a conèixer la biodiversitat de la zona i promovent activitats ecoturístiques.
A la pàgina web hi podem trobar informació detallada del projecte sobre l'illa i el seu medi ambient, sobre el Parc Natural de ses Salines, itineraris verds i una guia exahustiva d'aus de l'illa a més d'un buscador propi per aquestes per nom comú o nom científic.
Una bona iniciativa i una altra manera de fer turisme tot l'anys, deixant una mica de banda el tipus de turisme massificat que està visitant l'illa els darrers anys.

Es Vedrà - Sirvent

(Si clicau sobre l'imatge, la podreu veure millor)

Amb les mans obertes

Diu que un noi de tretze anys passejava per la platja amb la seva mare. Hi va haver un moment en què se la va mirar amb insistència i li va preguntar:

- Mare, què puc fer per conservar a un amic que he tengut molta sort de torbar?

La mare va pensar uns moments, es va ajupir i va recollir dos grapats d'arena. Amb els dos palmells oberts cap amunt, va prémer amb força una de les mans: l'arena es va escapar entre els dits, i com més premia el puny, més s'escapava l'arena. En canvi, va mantenir ben oberta l'altra mà: allí va restar intacta l'arena que havia recollit.

El noi va observar meravellat l'exemple de la mare, entenent que només amb obertura i llibertat es pot mantenir una amistat, i que intentar retenir-la o mantenir-la tancada significa perdre-la.

Música

Encara puc recordar com en algunes matances que hi havia anat de petita havia arribat a escoltar una cantada. Per als que no ho sapigueu, una cantada la podem definir com una manifestació musical de transmissió oral Eivissa i Formentera que es celebrava a Eivissa i Formentera durant alguna vetllada entre veïns en alguna casa particular. En elles homes i dones cantaven narracions en vers de temes que per a ells eren rellevants en aquell moment. Desgraciadament, aquest tipus d'actes començaren a decaure allà els anys 70, però així i tot es podia arribar a veure de forma molt ocasional a cases particulars durant alguna celebració com podien ser les típiques matances. Últimament, però, només es poden gaudir d'elles durant les festes patronals com poden ser Santa Maria o Sant Jaume, gràcies a les seves organitzacions que no es donen per vençudes en deixar perdre una cosa tan valuosa que té la nostra cultura illenca.

Així i tot són ja els pocs cantadors que queden, sent la majoria gent major que poc a poc ens va deixant i amb ells marxen també les cançons que per transmissió oral a pocs joves d'ara ens han arribat quan érem petits. I es que aquí tenim el problema, la joventut d'ara veu amb poca atracció i divertiment aquest tipus de cultura musical que els nostres avantpassats tan havien treballat.

De totes maneres, sort que encara hi ha joves que tenen ganes de treballar sobre les seues arrels, aportant tots els seues coneixements per tal de fer-les aflorar de nou. Es tracta, per exemple de dos joves eivissencs (Omar Gisbert i Joan Barbé) que fa poc han tret a la llum un disc titulat Ressonadors en el qual han registrat una sèrie de cançons tradicionals amb la col·laboració d'artistes de les Pitiüses que doten de més renom entre elles, com poden ser Pota Lait, 4 de Copes o Projecte Mut. Es tracta d'un disc amb cançons que alguns hem tengut la sort d'arribar a conèixer, dotant-les d'un ritme més contemporani per tal de poder-les aproximar al col·lectiu juvenil, principalment. A més a més aquest disc va acompanyat d'un DVD on s'entrevisten als col·laboradors i s'expliquen la història i el significat de cadascuna de les cançons. Si en voleu fer un tast escoltant algunes mostres d'aquest disc, aquí teniu aquesta pàgina: http://www.myspace.com/ressonadors

Per contra, no volia acabar aquest escrit sense donar l'enhorabona a la nova esquadra de Caramellers que tenim a Formentera. Les Caramelles no són més que un càntic religiós molt antic que es canta a les Pitiüses sobre la vida de Jesucrist al Nadal. Són cantades per una esquadra de cantadors. Aquesta esquadra està composta per tres persones, un que toca la flaüta i el tambor i els altres dos que canten, un amb les castanyoles i l'altre amb l'espesí. Ara, després de 20 anys han tornat a sorgir, gràcies a una iniciativa de la Conselleria de Cultura i a les ganes que han posat les tres persones que formen la nova esquadra: en Xumeu de na Pepa, en Jordi Riera i n'Emiliano Miguel. Esper que sigui una iniciativa que duri durant els següents nadals que vénen i que algun d'ells pugui estar allí per poder-les escoltar. L'enhorabona de nou!