Avui per casualitat m'he trobat amb es llibre de Formentera en les teues mans, un llibre realitzat gràcies al GEN - GOB d'Eivissa i Formentera i que enguany ha guanyat el premi Miquel dels Sants Oliver que cada any dóna l'Obra Cultural Balear.
Fullejant ses seues pàgines he arribat a una foto central on surten 18 homes treballadors de ses Salines de Formentera allà cap a l'any 1950. En el moment de trobar sa foto m'he quedat mirant detingudament cadascun des homes que sortien, un a un. De sobte m'he fixat en un home que es pareixia molt al meu avi. Encuriosida per sa semblança, m'he posat a llegir es noms de cadascun d'ells que sortien a peu de sa foto i un d'aquests noms era, efectivament, es des meu avi, Pep Simonet.
Tots ells anaven vestits amb ses seues camises, es seus calçons arromangats, un capell as cap i amb ses seues espardenyes i mitjons de llana per tal de protegir-se de sa cremor que causa treballar tantes hores de sol damunt sa sal.
Hi ha moltes històries personals que fan referència al dia a dia treballat a ses salines per totes aquestes persones, molts encara vius i també hi ha molta història sobre aquestes construccions destinades a extreure un bé material tan utilitzat com és sa sal. Esper que algun dia arribi a construir-se un edifici museu on reculli tota aquesta història tan i únicament important de sa sal a s'illa de Formentera.
No us puc posar sa foto que us he explicat, però aquí us vaig deixant amb un reportatge saliner que segur molts no diríeu que es tracta de sal.
Fullejant ses seues pàgines he arribat a una foto central on surten 18 homes treballadors de ses Salines de Formentera allà cap a l'any 1950. En el moment de trobar sa foto m'he quedat mirant detingudament cadascun des homes que sortien, un a un. De sobte m'he fixat en un home que es pareixia molt al meu avi. Encuriosida per sa semblança, m'he posat a llegir es noms de cadascun d'ells que sortien a peu de sa foto i un d'aquests noms era, efectivament, es des meu avi, Pep Simonet.
Tots ells anaven vestits amb ses seues camises, es seus calçons arromangats, un capell as cap i amb ses seues espardenyes i mitjons de llana per tal de protegir-se de sa cremor que causa treballar tantes hores de sol damunt sa sal.
Hi ha moltes històries personals que fan referència al dia a dia treballat a ses salines per totes aquestes persones, molts encara vius i també hi ha molta història sobre aquestes construccions destinades a extreure un bé material tan utilitzat com és sa sal. Esper que algun dia arribi a construir-se un edifici museu on reculli tota aquesta història tan i únicament important de sa sal a s'illa de Formentera.
No us puc posar sa foto que us he explicat, però aquí us vaig deixant amb un reportatge saliner que segur molts no diríeu que es tracta de sal.
1 comentaris:
La veritat és que teniu un tresor d'illa. Tresor que, afortunadament o no, poca gent coneix. Crec que el vetitable secret és que de moment no hi ha gaire turisme (en comparació amb altres indrets) i això us permet conservar bona part de les meravelles que la natura ofereix.
M'agradat molt l'observació que has fet de la foto del meu blog...!!!!
Una abraçada molt forta de l'actriu de Hollywood...
Publica un comentari