Sé que és un poc tard per parlar de sa nit de Tots Sants, però entre falta de temps i altres imprevistos com la baixa temporal del meu portàtil ha fet que la idea d'escriure sobre aquest tema s'hagi allargat més del que m'hauria agradat.
Com tots podeu saber, a Catalunya la nit de Tots Sants es celebrada per la típica Castanyada, que es tracta de torrar castanyes i acompanyar-les amb algun que altre glopet de moscatell. A casa, és a dir, a Formentera mai hem celebrat de manera especial aquesta nit i parlant amb altres formenterers i formentereres he obtés la mateixa resposta. Com a molt, el dia 1 de novembre dia de Tots Sants, es duu el típic ramell de flors a algun familiar que es pugui tenir al cementiri, fer un dinar familiar d'un bon bollit pagès i a la tarda fer la típica passejada pel cementiri i encendre les espelmes que vetllaran durant tota la nit per tots es que, d'alguna manera, ja no estan amb naltros.
Aquesta idea, però, em va canviar quan el mateix dia 1 de novembre vaig trucar a la meua àvia que em va preguntar que què es feina de festa per Barcelona. Jo li vaig explicar el que es feia per aquí i ella em va contar això mateix: "això de torrar castanyes es feia anys enrere el que passa és que ja s'ha perdut. No només torràvem castanyes sinó que torràvem ametlles, bellotes i pinyons (que ja no hi ha tants com abans). Cada any, per Tots Sants, pasàvem per Can Rita i ens donava un bon cistelló de bellotes de sa bellotera que tenen just al costat de sa carretera i que crec pensar que encara tenen. Llavor a la nit, ens ajuntàvem uns quants a casa mateix o a casa d'un altre per fer una mica de gresca, una petita cantada i menjar-nos es fruits secs que anàvem torrant. Li déiem sa Trencada".
Em vaig quedar sorpresa quan em va contar tot això, més que res perquè és una tradició que no sabia d'ella i que malauradament s'ha perdut, per això mateix vaig prometre a la meua àvia que l'any vinent farem tots junts una trencada encara que sigui sense cantada. Formenterers i formentereres, animau-vos valtros també a fer aquesta proposta als vostres avis i àvies a veure si entre tots recuperam de nou aquesta tradició tan polida de fer!
1 comentari:
Clar que sí! Jo t'enseny quan vulguis el poc que sé de flaüta, però si de veritat vols recuperar vells costums i evitar que d'altres en morin, anima't i apren a cantar pagès abans no sigui massa tard. Encara tenim qui pot ensenyar-nos-en. D'aquí uns anys ja no. Havent estat sa nostra generació sa que ho hagi deixat perdre. Trist, veritat?
Jo estic busant gent que s'animi a aprendre'n per fer un grupet i anar a visitar alguns majors. D'enguany (curs escolar) no passa que no n'aprenguem.
PS: I l'any que ve, Trencada a casa no en faltarà. I és que es nostres majors... Sabeu si en saben de coses!
Publica un comentari a l'entrada