Consideracions sobre Formentera

Ja feia dies que no actualitzava però ahir vaig trobar s'excusa per fer-ho. Mentre buscava un llibre per casa vaig trobar tres diaris de "FORMENTERA, Semanario de informació local" que en el seu temps valia 75 pessetes i dels quals no vaig torbar s'any de publicació per cap banda. Fent-hi una ullada els vaig encasillar cap a finals dels anys 80 ja que encara circulava la mítica Joven Dolores entre Formetera i Eivissa, no hi havia telèfon a La Mola i perquè a l'Ajuntament hi governava en Vicent Serra Ribas.

Sa majoria des escrits d'aquesta publicació setmanal eren en castellà però casualment hi havia un petit apartat titulat Joves escriptors on joves illencs feien arribar es seus escrits, tots ells en català. Aquí us deix un d'ells:


"Formentera no té hortada", com diu el poema de Marià Villangómez. L'illa només té 82 quilòmetres quadrats i el seu paisatge és més bé pla, a part de La Mola i Cap de Barbaria. Aqui s'han sembrat tradicionalment l'ordi, el balt i els llegums, al costat de figueres, ametller, oliveres, garrovers, figueres de pic, etc., però, a diferència del que passa a Eivissa, aquí hi ha bastant vinya, i encara avui, es fa molt de vi pagès, el qual, fins i tot, es porta a Eivissa per vendre.
El formenterer tradicional ha estat una mica de tot: pagès, mariner, pescador, treballador a Ses Salines i moltes coses més. A Formentera no hi ha hagut tradicionalment vertaderes classes socials i desigualtats, com hi ha hagut, i encara hi ha, per exemple, a Andalusia. Aquí hi ha hagut una espe`cia de comunisme natural, sense pobres ni rics i tothom és propietari. Pràcticament mai hi ha hagut criats ni vertaders senyors.
Es clara que, al dia d'avui, amb el turism, tot ha canviat. Hi ha propietaris molt més importants que abans, pero nos eixisteixen vertaders pobres.
el que és curiós, avui en dia, és que a l'illa coexisteixen diferents societats, que no tenen contacte entre elles, més que fins a un cert punt: la societat formenterera nadiua; la societat de peninsulars, els quals, a llocs, fins i tot tenen els seus bars, botigues,e tc.; els estrangers, i també espanyols, que tenen una segona residència a Formentera; els estrangers, i també espanyols que popularment s'anomenen "peluts", els quals també tenen els seus bars i, per finalitzar, els turistes, que venen amb tour operadors, els quels, en genreal, se'n van de Formentera sense saber gairebé res de la vida tradicional de l'illa. No saben, per exemple, que aquí es parla una llengua que no és el castellà, no saben res de la nostra història i, en dir es en perfecte espanyols "buenos dieas", "finito", "maniana" i "caputo" ja pensen que han complert amb el seu deure. L'únic que preocupa en aquesta gent és el sol, la platja i a la nit, la diversió i l'alcohol.
El que està clar és que aquesta illa, des dels anys cinquanta, quan varen arribar els primers turiste, i a l'illa només hi havia algunes habitacions per llogar a les fondes, aquesta illa, deia, ha canviat tant, que un que no ho hagués vist, gairebé no s'ho creuria. L'únic que hi ha de mal en tot això és que, com en totes les coses, no tot ha canviat positivament. Ara es parla d'ecologia, media ambient, destrucció del paisatge i d'altres coses que els notres avis no sabríen què voldiríen dir i, segurament, mai hauríen pensat que això pugués passar a Formentera."