Permeteu-me avui posar un conte que fa uns dies va dedicar una persona a sa nostra illa que tan especial s'ha tornat per ell, segons diu. Encara que sembli extret d'un llibre històric o d'algun llibre de rondalles, és un escrit totalment fictici però ben documentat. A banda d'això, aquest conte és una mostra que pot certificar com una persona de fora pot enamorar-se d'un lloc tan o més que es seus propis habitants. Esper que us agradi!
Conta la història que Cristòfor Colom va descobrir Amèrica l'any 1492 (ja m'explicareu com és que, si la va descobrir ell, ja hi havia gent vivint-hi), arribant primerament a les illes Antilles de San Salvador, Cuba (segons expliquen, els Castro encara no hi manaven) i Santo Domingo (llavors anomenada La Española, nom que amb molt bon criteri va canviar amb el temps; concretament amb el criteri que li falta a Sánchez Llibre i companyia per canviar-li el nom a cert equip de futbol).
Malgrat que és possible que Colom fos català i que hi viatjà acompanyat de catalans, els ports de Palma, Barcelona i Alacant tingueren vetat el comerç amb el Nou Continent fins que Carles III el permeté a partir de 1778. Fins llavors, gairebé els únics catalans, mallorquins i valencians que hi pogueren viatjar foren els missioners, encarregats de canviar les seves equivocades costums per la veritable fe cristiana.
Conta la història que Fray Magi Paner fou un d'aquests traficants de religió, natural de Porreres, que després de diversos anys vivint entre salvatges de les Antilles, tornà a terres baleàriques, per passar informe al bisbe de Mallorca, Rodrigo Sánchez de Mercado. I és que aquest estava tan exultant i enormement encuriosit per les missives del jove i tenaç religiós que volia sentir la seva experiència directament de la seva boca, ja que no era tan inconscient com per viatjar tota una personalitat com ella a tan heretge i perduda situació.
Tal era la glòria que Fray Magi Paner duia a sobre i les ganes pedagògiques que el movien (així com unes enormes ànsies de destacar i de protagonisme que, essent dolent en els esports, no havia pogut tenir durant el seu període educatiu), que, després de l'entrevista amb Rodrigo Sánchez de Mercado, s'arribà al mercat de Palma i, aixecant-se sobre una cadira, començà a relatar amb deix d'interessant i saberut tot el que havia vist a les illes caribenyes, de forma desordenada, però prou alegre i literària com per congregar algunes desenes de persones al seu voltant.
Parlava amb el tic provincià de qui no s'havia mogut mai de la seva illa, puix creia que el món hi girava al voltant i, en sortir-hi, se sorprèn que hi hagi vida més enllà. I l'escoltaven els seus conciutadans afirmant a cada paraula, amb ulls com a taronges, amb el mateix coneixement localista que s'esmicola amb cada mot del religiós. I el bon del Magi els parla de platges d'aigües cristalines, de la bonhomia dels seus habitants (prou se'n guarda, d'anomenar-los “persones”!), d'una terra beneïda pel bon temps, de la senzillesa feta art, de la tendresa de qui està lluny d'ésser contaminat per la civilització, d'uns paratges verges envejats pel mateix paradís, d'un horitzó on s'hi ajunta el blau del mar amb el blau del cel, d'una tranquil·litat efervescent que purifica cos i ànima...
I un ramader que s'havia atansat a l'illa i al mercat per adquirir estris per a la seva professió, membre d'una de les poques famílies que no abandonà Formentera després de la pesta negra d'un segle i mig abans, se'l mirava sorneguer fins que, sense poder-ho evitar, alçà la veu i, amb un lleu somriure sota el nas, exclamà:
-I de ses savines? Què me'n diu de ses savines?!
(Font: http://www.fotolog.com/los_draps_bruts)
Conta la història que Cristòfor Colom va descobrir Amèrica l'any 1492 (ja m'explicareu com és que, si la va descobrir ell, ja hi havia gent vivint-hi), arribant primerament a les illes Antilles de San Salvador, Cuba (segons expliquen, els Castro encara no hi manaven) i Santo Domingo (llavors anomenada La Española, nom que amb molt bon criteri va canviar amb el temps; concretament amb el criteri que li falta a Sánchez Llibre i companyia per canviar-li el nom a cert equip de futbol).
Malgrat que és possible que Colom fos català i que hi viatjà acompanyat de catalans, els ports de Palma, Barcelona i Alacant tingueren vetat el comerç amb el Nou Continent fins que Carles III el permeté a partir de 1778. Fins llavors, gairebé els únics catalans, mallorquins i valencians que hi pogueren viatjar foren els missioners, encarregats de canviar les seves equivocades costums per la veritable fe cristiana.
Conta la història que Fray Magi Paner fou un d'aquests traficants de religió, natural de Porreres, que després de diversos anys vivint entre salvatges de les Antilles, tornà a terres baleàriques, per passar informe al bisbe de Mallorca, Rodrigo Sánchez de Mercado. I és que aquest estava tan exultant i enormement encuriosit per les missives del jove i tenaç religiós que volia sentir la seva experiència directament de la seva boca, ja que no era tan inconscient com per viatjar tota una personalitat com ella a tan heretge i perduda situació.
Tal era la glòria que Fray Magi Paner duia a sobre i les ganes pedagògiques que el movien (així com unes enormes ànsies de destacar i de protagonisme que, essent dolent en els esports, no havia pogut tenir durant el seu període educatiu), que, després de l'entrevista amb Rodrigo Sánchez de Mercado, s'arribà al mercat de Palma i, aixecant-se sobre una cadira, començà a relatar amb deix d'interessant i saberut tot el que havia vist a les illes caribenyes, de forma desordenada, però prou alegre i literària com per congregar algunes desenes de persones al seu voltant.
Parlava amb el tic provincià de qui no s'havia mogut mai de la seva illa, puix creia que el món hi girava al voltant i, en sortir-hi, se sorprèn que hi hagi vida més enllà. I l'escoltaven els seus conciutadans afirmant a cada paraula, amb ulls com a taronges, amb el mateix coneixement localista que s'esmicola amb cada mot del religiós. I el bon del Magi els parla de platges d'aigües cristalines, de la bonhomia dels seus habitants (prou se'n guarda, d'anomenar-los “persones”!), d'una terra beneïda pel bon temps, de la senzillesa feta art, de la tendresa de qui està lluny d'ésser contaminat per la civilització, d'uns paratges verges envejats pel mateix paradís, d'un horitzó on s'hi ajunta el blau del mar amb el blau del cel, d'una tranquil·litat efervescent que purifica cos i ànima...
I un ramader que s'havia atansat a l'illa i al mercat per adquirir estris per a la seva professió, membre d'una de les poques famílies que no abandonà Formentera després de la pesta negra d'un segle i mig abans, se'l mirava sorneguer fins que, sense poder-ho evitar, alçà la veu i, amb un lleu somriure sota el nas, exclamà:
-I de ses savines? Què me'n diu de ses savines?!
(Font: http://www.fotolog.com/los_draps_bruts)
2 comentaris:
Oh, quin conte més maco i ben documentat i original i sorprenent i ben redactat i fantàstic i esplendorós i espectacular i esperpèntic! Si fos dona i conegués l'autor, la de coses que li faria... :-D
Hòstia, sa veritat és que sa descripció que feia del Carib et duia a pensar amb Formentera però ei, ben senzillet i polidet es conte, com es que a jo m'agraden.
Salut!
Publica un comentari