El temut 2009

Hola, sóc l'any 2009 i sé que demà m'estrenaré de la pitjor manera possible: sense que ningú no esperi res de mi i amb molts de vosaltres que preferiríeu saltar directament al 2010.

És per això que avui, molt poques hores abans de venir al món, vull aprofitar l'espai que tan gentilment em concedeix aquest diari per demanar-vos que no em jutgeu abans de començar a treballar. Tinc al davant una feina molt difícil: intentar superar tots els prejudicis amb què em rebeu, vèncer les vostres reticències i desmentir el que heu dit de mi sense coneixe'm. Aquests dies veig com us envieu SMS fotetes i com pronostiqueu que seré el pitjor any des de la Segona Guerra Mundial. Ja en parlarem. No seria la primera vegada que les prediccions fallen, tant per bé com per mal. Mira el 2000, que s'havia d'acabar el món i no va passar res, i mira el 2008, quan ningú no va endevinar les dimensions de la crisi que ens venia a sobre. Per això, ara els economistes s'afanyen a dir que ells són com els metges, que no preveuen les malalties, que només les diagnostiquen un cop ja les has agafat.

Sigui com sigui, l'herència que em deixa l'any que se'n va no és la millor que podia rebre, però els reptes difícils són els més apassionants. No puc garantir resultats, però sí que us puc dir que treballaré dia i nit, els 365 dies de l'any. L'únic avantatge que tinc és que les expectatives que heu dipositat en mi són nul·les. Per això, qualsevol cosa que faci us semblarà molt. També us vull dir que sóc conscient de les meves limitacions. Sé que un any passa molt ràpid i que hi haurà moltes coses que, malauradament, haurà de solucionar el 2010. Però jo vull posar-hi la primera pedra. M'agradaria passar a la història com l'any en què el món va començar a sortir del pou en què s'havia ficat.

Per això, us necessito a vosaltres, perquè el món, al capdavall, és un estat d'ànim. Us demano que tingueu paciència, que em concediu temps -aquells 100 dies de rigor que doneu als vostres governants- i que em feu confiança que la situació es pot redreçar. Si Guardiola ho ha fet al Barça en només 6 mesos, per què no hauria de poder jo amb el doble de temps?

I no patiu, d'aquí a un any, quan me'n vagi, em podreu jutjar i si no me n'he sortit em podreu acomiadar com us agrada, a cops de sabata. Però, mentrestant, feu el favor d'abandonar el pessimisme i de celebrar, com toca, l'arribada d'un nou any. Que no hi ha res escrit. Que tot està per fer i que tot és possible. Bon any a tothom!

(Albert Om. Contraportada de l'Avui. 30 de desembre de 2008)