dimarts, 24 de febrer del 2009


L’ONG
Àfrica Edusa organitza el proper 1 de març un concert solidari a Terrassa per recollir fons a favor de diversos projectes de cooperació a Camerun. El concert, que anirà a càrrec de l’orquestra de l’acadèmia del Gran Teatre del Liceu tendrà lloc a les 19 hores a l’auditori municipal de Terrassa. Les entrades d’aquest concert per a guitarra clàssica i piano de jazz tenen un preu de 9 euros.

L’ONG Àfrica Edusa va néixer l’any 2004, fruït d’un viatge de cooperació a Camerun per part d’un grup d’infermeres catalanes que van decidir treballar des de Catalunya per ajudar a aquest país en els àmbits d’educació i salut.



dijous, 12 de febrer del 2009

Gratacels enllà


Preguntareu, gratacels enllà,
què hi havia a l'hortzó.
I us respondran, amb pena als ulls,
terra. Molta terra.
Terra de boscos, rouredes i pinars,
en la serra.
Terra d'horta, séquies i cultius,
en la planura.
I què se n'ha fet, de tantes hectàrees?
Ciment.
I els nostres ulls se'ns ompliran de pena, de ràbia, impotència.
Haurem deixat destruir el país,
tan dèbil ell sempre,
per enterrar-lo poquet a poquet,
com una processó de tortura
als ulls dels que ho van viure
- com l'innocent que, per apagar el foc,
amb la mirada baixa tira llenya a la brasa.-

Lentament, però constant,
ens refregarem a la llaga del desesper.

Algun dia plorarem,
algun dia, sí, plorarem els camps perduts,
plorarem l'olor de tarongerar oblidada,
les séquies assedegades i tapades,
enterrades sota el ciment,
aquests blocs immensos que s'alcen en l'aire.

Algun dia plorarem als nostres fills
la terra perduda, abandonada,
la terra que no els hem volgut donar,
els fruits mai conreats.

Veus aquestes cases?
Són furtades a la terra.

Veus els gratacels?
són robats a l'aire.

I els canals ofegats?
Assedegen la mar.

Només resta el foc,
que tot ho crema i s'ho endú.

Els nostres fills no sabran mai
què era l'aire, un cel blau,
no coneixeran ocells,
ni gripaus, ni aranyes,
ni mosquits,
no correran com sargantanes
ni somniaran camps de seda.

Perdran el verd,
immersos en el ciment
on han crescut,
que els ha alimentat. Seran
freds per dins, amb ulls grisos,
llàgrimes de cristall,
gelor de pit i esquena,
tremolor de cames,
suor de glaç,
dits de plàstic,
peus de plom.

Immòbils, dissolts,
sense terra, cel i mar,
viuran en la negra profunditat.
De la nostra angoixa.

Laia Carreras
A Manta

dilluns, 9 de febrer del 2009

XII Premi Internacional Luis Valtueña de fotografia humanitària


Metges del Món va convocar el passat 2008 el seu XII Premi Internacional Luís Valtueña de fotografia humanitària que busca fomentar els valors humanitaris i la solidaritat a través de la fotografia, per així també denunciar la situació en la qual es troben les poblacions més desafavorides del món.
Aquesta dotzena edició ha estat guanyada pel fotògraf irlandès Andrew McConnell per la seva serie fotogràfica Crisis en el Congo sobre els desplaçats pel conflicte armat a la República Democràtica del Congo.
Les fotografies premiades, juntament amb la resta de 31 imatges, es poden visualitzar en aquest enllaç, on us convit a fer-li un tast.

dimarts, 3 de febrer del 2009

Ecoturisme a Formentera


La Conselleria de Turisme del Consell Insular de Formentera va estrenar fa uns dies una pàgina web on intenta destacar totes les possibilitats de turisme ecològic que l'illa pot oferir. Aquesta nova inciativa està lligada al projecte RedBio, projecte que intenta unir turisme i mediambient, donant a conèixer la biodiversitat de la zona i promovent activitats ecoturístiques.
A la pàgina web hi podem trobar informació detallada del projecte sobre l'illa i el seu medi ambient, sobre el Parc Natural de ses Salines, itineraris verds i una guia exahustiva d'aus de l'illa a més d'un buscador propi per aquestes per nom comú o nom científic.
Una bona iniciativa i una altra manera de fer turisme tot l'anys, deixant una mica de banda el tipus de turisme massificat que està visitant l'illa els darrers anys.



dijous, 29 de gener del 2009

Es Vedrà - Sirvent


(Si clicau sobre l'imatge, la podreu veure millor)

dimarts, 27 de gener del 2009

Amb les mans obertes

Diu que un noi de tretze anys passejava per la platja amb la seva mare. Hi va haver un moment en què se la va mirar amb insistència i li va preguntar:

- Mare, què puc fer per conservar a un amic que he tengut molta sort de torbar?

La mare va pensar uns moments, es va ajupir i va recollir dos grapats d'arena. Amb els dos palmells oberts cap amunt, va prémer amb força una de les mans: l'arena es va escapar entre els dits, i com més premia el puny, més s'escapava l'arena. En canvi, va mantenir ben oberta l'altra mà: allí va restar intacta l'arena que havia recollit.

El noi va observar meravellat l'exemple de la mare, entenent que només amb obertura i llibertat es pot mantenir una amistat, i que intentar retenir-la o mantenir-la tancada significa perdre-la.

dimarts, 6 de gener del 2009

Música

Encara puc recordar com en algunes matances que hi havia anat de petita havia arribat a escoltar una cantada. Per als que no ho sapigueu, una cantada la podem definir com una manifestació musical de transmissió oral Eivissa i Formentera que es celebrava a Eivissa i Formentera durant alguna vetllada entre veïns en alguna casa particular. En elles homes i dones cantaven narracions en vers de temes que per a ells eren rellevants en aquell moment. Desgraciadament, aquest tipus d'actes començaren a decaure allà els anys 70, però així i tot es podia arribar a veure de forma molt ocasional a cases particulars durant alguna celebració com podien ser les típiques matances. Últimament, però, només es poden gaudir d'elles durant les festes patronals com poden ser Santa Maria o Sant Jaume, gràcies a les seves organitzacions que no es donen per vençudes en deixar perdre una cosa tan valuosa que té la nostra cultura illenca.

Així i tot són ja els pocs cantadors que queden, sent la majoria gent major que poc a poc ens va deixant i amb ells marxen també les cançons que per transmissió oral a pocs joves d'ara ens han arribat quan érem petits. I es que aquí tenim el problema, la joventut d'ara veu amb poca atracció i divertiment aquest tipus de cultura musical que els nostres avantpassats tan havien treballat.

De totes maneres, sort que encara hi ha joves que tenen ganes de treballar sobre les seues arrels, aportant tots els seues coneixements per tal de fer-les aflorar de nou. Es tracta, per exemple de dos joves eivissencs (Omar Gisbert i Joan Barbé) que fa poc han tret a la llum un disc titulat Ressonadors en el qual han registrat una sèrie de cançons tradicionals amb la col·laboració d'artistes de les Pitiüses que doten de més renom entre elles, com poden ser Pota Lait, 4 de Copes o Projecte Mut. Es tracta d'un disc amb cançons que alguns hem tengut la sort d'arribar a conèixer, dotant-les d'un ritme més contemporani per tal de poder-les aproximar al col·lectiu juvenil, principalment. A més a més aquest disc va acompanyat d'un DVD on s'entrevisten als col·laboradors i s'expliquen la història i el significat de cadascuna de les cançons. Si en voleu fer un tast escoltant algunes mostres d'aquest disc, aquí teniu aquesta pàgina: http://www.myspace.com/ressonadors

Per contra, no volia acabar aquest escrit sense donar l'enhorabona a la nova esquadra de Caramellers que tenim a Formentera. Les Caramelles no són més que un càntic religiós molt antic que es canta a les Pitiüses sobre la vida de Jesucrist al Nadal. Són cantades per una esquadra de cantadors. Aquesta esquadra està composta per tres persones, un que toca la flaüta i el tambor i els altres dos que canten, un amb les castanyoles i l'altre amb l'espesí. Ara, després de 20 anys han tornat a sorgir, gràcies a una iniciativa de la Conselleria de Cultura i a les ganes que han posat les tres persones que formen la nova esquadra: en Xumeu de na Pepa, en Jordi Riera i n'Emiliano Miguel. Esper que sigui una iniciativa que duri durant els següents nadals que vénen i que algun d'ells pugui estar allí per poder-les escoltar. L'enhorabona de nou!